_PORTADA_j.jpg)
Per la torrencialitat del seu llenguatge, que t’arrossega tot bastint un univers propi, per la sensació contínua d’estar assistint a una expressió superior que se t’escapa, però el sentiment de la qual no és de frustració, sinó d’alegria per tenir la possibilitat de tornar per sempre més al text a regirar-lo per gratar-ne el significat, i per la seva prodigiosa capacitat d’obrir densos fils argumentals que després s’encruen i es relliguen en la gran extensió nua de l’obra, Barakat recorda a Bolaño. Per la seva potencialitat onírica, i la cruïlla constant entre els mons de fantasia que habiten en continuïtat amb la realitat, abocant-nos, a través de lleugeres filigranes que s’eixamplen fins a
Les coves de Haidrahodahós o la ‘Centauromàquia’ de Salim Barakat: una distopia de ressons mitològic
La prosa de Barakat es un regalo continuo de invenciones, imágenes afortunadas, metáforas asombrosas, sesgos imprevistos, chispazos poéticos, vuelos alígeros. Juan Goytisolo SALIM BARAKAT (Mossissana, Síria, 1951), poeta i narrador kurd que escriu en llengua àrab i resideix a Suècia des de l’any 1999, és un dels escriptors més importants i originals de la literatura àrab contemporània. Autor de 24 novel·les i 3 llibres autobiogràfics, a més de poemaris, assajos i contes per a infants, la seva obra no ha aconseguit encara el reconeixement que mereixeria fora del seu àmbit lingüístic per una raó ben simple: la manca de traduccions –de traduccions a l’anglès, no ens enganyem. Fins ara, en catal
