© 2019 Editorial Karwán

Landais

1

 

En secret, la cremor; en secret, el plor.

Sóc la dona paixtu que no pot desvelar el seu

 amor.

 

2

 

Darrere la porta t’havies amagat.

Jo, els pits nus em magrejava, i tu m’espiaves.

3

 

De bon grat et daria la boca;

però, ¿per què remoure’m el càntir? Guaita’m: tota molla.

4

 

¡Oh, primavera! Els magraners ja han florit.

Del jardí, guardaré per a l’amant llunyà les magranes dels meus pits.

 

5

 

De nit, la veranda és fosca i nombrosos són els llits.

La dringadissa dels braçalets, amor meu, t’indicarà el camí.

 

6

 

Abraça’m, pren-me fort d’una revolada;

tan sols després podràs junyir-te a les meves cuixes vellutades.

7

 

Besa’m sota la viva resplendor de lluna.

Segons els nostres costums, és a plena llum que ens brindem les boques.

8

 

Vine i sigues flor al meu pit,

que pugui jo refrescar-te amb una rialla cada matí.