Salim Barakat
Poeta i novel·lista kurd sirià de veu singular, Salim Barakat és un escriptor fet a si mateix, segons el descriu la crítica. Se li atribueix haver aportat riquesa imaginativa a la novel·la àrab i haver convertit el llenguatge en un element indissociable de l’esquelet de la narració, fins al punt de quasi deixar d’exercir d’intermediari i convertir-se en la narració mateixa. En paraules seves, «en el llenguatge extens l’espai és extens, i als pulmons l’aire és més pur».
En l’àmbit de la poesia se’l considera mestre de si mateix, perquè ha fet que el poema recuperés les seves propietats en tant que mitjà de llibertat expressiva, portant-lo més enllà dels seus límits.
En la seva obra, Barakat no es limita a adoptar un determinat tipus d’escriptura ni se cenyeix a un corrent literari concret. Tenaç escultor de la frase, no tem emprendre aventures perilloses, i cada llibre seu, tant de poesia com de narrativa, és una enciclopèdia abreujada.
Salim Barakat va néixer a Mossissana, prop de la ciutat de Qamixli, al nord-est de Síria, el 1951. Es va traslladar a Damasc per entrar a la universitat, on va estudiar un any de Filologia Àrab abans de mudar-se a Beirut el 1972, i des d’allà a Xipre el 1982, i més tard, el 1999, a Suècia, on viu actualment.
Fins ara ha publicat vint-i-un llibres de poemes, vint-i-sis novel·les, dues autobiografies i diverses recopilacions d’articles. La seva obra s’ha traduït al kurd, al francès, al suec, al turc, a l’alemany, al català i al castellà.